Escapada Milos

Quan vaig decidir anar a Grècia, no m'imaginava que seria tan difícil escollir les illes a visitar. Segons he llegit hi ha al voltant d'unes 6.000. Totes tenen el seu encant i trobar la combinació ideal no era evident. Em vaig trobar en una situació similar a Filipines.

Finalment, vaig escollir anar a Mykonos, Folegandros i Milos. Mykonos, tot i que és una de les més freqüentades, tenia moltes ganes de veure-la i viure-la. M'havien parlat de la vida que té la illa i em va temptar molt. Folegandros la volia visitar per verge, just al contrari que la primera. M'anava bé tenir el contrast. Milos la tenia entre cella i cella per les platges. No em va decebre. Al revés, potser és la que més em va agradar. És una illa molt complerta i sense massificacions. Suposo que també va ajudar que hi vaig anar al Setembre.

Venia de Folegandros i era la última illa abans d'endinsar-me en el caos d'Atenes. Les illes estan connectades amb ferris (Seajets o NetFerry) que surten amb molta freqüència. Hi ha un gran ventall de combinacions. A mi em va anar perfecte; però és important revisar-ho abans de decidir les illes, perquè no totes estan ben connectades. Vaig anar amb Seajets i en menys d'una hora vaig arribar a Milos. Els desplaçaments per la illa els vaig fer en un cotxe de lloguer. Hi ha l'opció de quads i motos, però jo no ho recomano.

Estava allotjada a Pollonia, un dels centres urbans amb més encant de la illa, concretament a l'hotelet Glaronisia. És senzill però perfecte pel que buscava. Molt bona relació qualitat-preu i un servei immillorable.

El primer que vaig visitar va ser la platja de Papafragas. Son roques que amaguen caletes, coves i platges petites moníssimes. Recomano anar-hi a primera hora del matí. La llum és espectacular i quasi no hi ha gent. És un lloc perfecte per gaudir de vistes. No és còmode per passar-hi el matí, però la visita és imprescindible. Hi ha dues zones: la primera, a la que no vaig anar, és de molt difícil accés i la segona és fàcilment accessible i és la que explico.

Abans d'arribar a la platja d'Alogomandra, no deixeu escapar un petit port anomenat Agios Konstantinos. És un dels raconets que més em va agradar de la illa. Son unes poques cases blanques amb les portes i finestres blaves que estan a tocar del mar. Les barquetes son petites i tradicionals. És un lloc idíl·lic. No hi ha ni un turista. Tot és gent local i no parlen anglès. Em va transmetre molta pau i m'hi hagués quedat hores. A destacar l'església que hi ha a la part de dalt del poble. Son totes molt similars: minis i molt ben cuidades. Son moníssimes.

Alogomandra és una platja gran i solitària. Sorra blanca i aigua blau turquesa. No hi ha serveis ni gent. És un bon lloc per passar una estona al sol i gaudir de la meravellosa aigua transparent de la zona.

Seguint per la carretera de la costa, aviat s'arriba a Sarakiniko. Probablement, és un dels llocs més visitats i on trobareu més gent; però la visita val la pena. A la mateixa carretera d'accés ja trobareu molts cotxes aparcats i una furgoneta on venen gelats i refrescs. És a dir, és una zona sense serveis i força freqüentada. El paisatge és bastant diferent a tot el que he vist fins ara: és una zona rocosa blanca amb aigua de color blau turquesa! Hi ha zones que estan molt erosionades i les roques agafen formes arrodonides fascinants. He llegit que son restes de lava, però no ho sé amb certesa. Molt curiós. Hi ha una piscina natural on la gent es tira des de les roques altes. Realment, les formacions naturals d'aquí són espectaculars. 

Molt a prop hi ha Mandrakia. Visita obligadíssima pels que busqueu l'essència de Milos. Vaig caminar per tots els raconets i em va semblar meravellós. Aquí vaig veure els pops penjats al sol, les syrmata (cases on els pescadors guarden les seves coses amb les portes i finestres de fusta) a tocar del mar i incrustades a les roques, barquetes moníssimes i aigua cristal·lina. Realment, Mandrakia és una postal de colors del Mar Egeo. A pocs llocs he tingut tanta sensació de tranquil·litat com aquí. No vaig tenir la oportunitat de tastar-lo, però els locals em van recomanar el restaurant Medusa.

Ningú por marxar de Milos sense visitar les seves famoses Catacumbes. És una xarxa de tombes subterrànies dels segles I i V. Son de les tres més importants de les 74 descobertes al món, junt amb les de Terra Santa i Roma. Tot i ser una visita interessant, em va semblar molt curta. No sé si perquè és petita o perquè no està obert al públic. Encara es poden veure inscripcions a les parets, inclòs el Monograma de Crist i el símbol ecumènic cristià "ΙΧΘΥΣ", forats per les làmpades i un parell de tombes de bebès. Van ser utilitzades pels primers cristians amb finalitat d'enterrament i, posteriorment, com lloc de culte i refugi. Diuen que, no molt lluny d'aquí, és on un pagès va descobrir la Venus de Milo al segle XIX; per això hi ha una rèplica de l'estàtua del 2022. La original està al Louvre de París.

I, la última visita i com no podia ser d'altre manera: Kleftiko. És un dels raconets imprescindibles a visitar de la illa. Només es pot arribar en vaixell. Vaig contractar l'excursió de mig dia amb "Zephyros". El punt de trobada és el restaurant "Tarantella" d'Agios Sostis Beach. El vaixell voreja la costa sud-oest regalant vistes brutals dels penya-segats blancs, les múltiples coves i l'aigua blava o verda depenent del racó. L'excursió en sí ja val la pena; però també us dic que banyar-se a Kleftiko és meravellós. És el destí estrella de Milos.

És una illa molt complerta amb platges espectaculars, formacions rocoses úniques, restes arqueològiques i bona gastronomia. Què més es pot demanar?

Si necessiteu i/o voleu ajuda en la organització de l'escapada, no dubteu en enviar-me un mail!